viernes, 15 de marzo de 2013
martes, 12 de marzo de 2013
UCR y GCR
En
condiciones normales cuando queremos pasar una imagen de RGB a CMYK es
aconsejable tener configurado el perfil de color FOGRA39
(ISO-12647-2:2004). Pero cuando la imagen supera el porcentaje aceptable
de cobertura de tinta (entre 240% y 340%, siendo 400% el máximo: 100% C
+ 100% M + 100% A + 100% K), podemos controlarlo por medio del GCR
(Gray Component Replacement). Ésta técnica reemplaza los niveles CMY de
toda la imagen que sumados den un tono neutro y lo sustituye por tinta
negra.
El exceso de tinta causa distintos problemas, como que las tintas se corran o que precisen tiempos de secado muy prolongado y costes elevados.
Al hacer la conversión de colores de la imagen, se puede definir el límite de tinta total que se considere adecuado y, sobre esa base, se recalcula la imagen. Si por ejemplo se indica un límite de tinta total (TAC Total Area Coverage) del 300%, ninguna parte de la imagen va a contener más del 300% de tinta. Éste límite depende del tipo de papel y del proceso de impresión: por norma general mientras más absorbente y de peor calidad sea el papel menor es la cantidad de tinta que se aplica. Si el producto impreso debe barnizarse en la impresión será necesario contar con el barniz como si fuera una tinta más, lo cual implica que el TAC debe ser reducido para lograr que el barniz quede bien adherido y no ocasione problemas.
En Photoshop podemos controlar este proceso por medio de los ajustes de color Edición > Ajustes de color. En la ventana emergente podemos editar el nivel de GCR que queremos aplicar Espacios de trabajos > CMYK personalizado...
El exceso de tinta causa distintos problemas, como que las tintas se corran o que precisen tiempos de secado muy prolongado y costes elevados.
Al hacer la conversión de colores de la imagen, se puede definir el límite de tinta total que se considere adecuado y, sobre esa base, se recalcula la imagen. Si por ejemplo se indica un límite de tinta total (TAC Total Area Coverage) del 300%, ninguna parte de la imagen va a contener más del 300% de tinta. Éste límite depende del tipo de papel y del proceso de impresión: por norma general mientras más absorbente y de peor calidad sea el papel menor es la cantidad de tinta que se aplica. Si el producto impreso debe barnizarse en la impresión será necesario contar con el barniz como si fuera una tinta más, lo cual implica que el TAC debe ser reducido para lograr que el barniz quede bien adherido y no ocasione problemas.
En Photoshop podemos controlar este proceso por medio de los ajustes de color Edición > Ajustes de color. En la ventana emergente podemos editar el nivel de GCR que queremos aplicar Espacios de trabajos > CMYK personalizado...
Por defecto nos aplica una generación de negro Media (recomendado), pero
en total son cinco opciones: Ninguna, Suave, Media, Fuerte y Máxima.
También controlamos el Límite de tinta negra que queremos utilizar y el Limite total de tinta.
Cuando hacemos la sustitución de colores por la tinta negra, los tonos oscuros de la imagen pueden parecer pálidos. Para evitarlo, se puede añadir un poco de color a los tonos oscuros. Eso es lo que se llama UCA (Under Color Addition) Otra técnica es UGR (Under Colour Removal) de similar funcionamiento pero sólo se aplica en las zonas neutras de la imagen y no en las luces y sombras.
Cuando hacemos la sustitución de colores por la tinta negra, los tonos oscuros de la imagen pueden parecer pálidos. Para evitarlo, se puede añadir un poco de color a los tonos oscuros. Eso es lo que se llama UCA (Under Color Addition) Otra técnica es UGR (Under Colour Removal) de similar funcionamiento pero sólo se aplica en las zonas neutras de la imagen y no en las luces y sombras.
Para visualizar en pantalla los resultados, antes de aplicar los cambios y modificar el documento, accedemos al menú Vista > Ajuste de prueba > A medida.
Esta opción simula la apariencia que tendrá la imagen con los colores
del espacio equivalente más cercano al perfil seleccionado. Si activamos
la opción Simular color de papel veremos como la imagen pierde
contraste. Es el resultado de la simulación de la sombra del blanco del
papel específico para la impresión definido por el perfil.Para activar y
desactivar esta opción (que es solo de visualización) seleccionamosVista > Colores de prueba.
Direcció i deformació del punt a la impressió
La
deformació de la imatge que es produeix a la impressió pot alterar de
manera diferent la forma dels punts i els valors de guany d’estampació
depenent de la inclinació de la trama.
Amb punts rodons, la deformació és igual per a totes les angulatures per que els punts sempre tenen la mateixa posició individual; és a dir, els mirem com els mirem els veiem sempre a la mateixa posició, independentment de la direcció de la trama. D’altra banda, amb d’altres punts (quadrats, elíptics, …) la inclinació afecta a la forma com els percebem.
Amb punts rodons, la deformació és igual per a totes les angulatures per que els punts sempre tenen la mateixa posició individual; és a dir, els mirem com els mirem els veiem sempre a la mateixa posició, independentment de la direcció de la trama. D’altra banda, amb d’altres punts (quadrats, elíptics, …) la inclinació afecta a la forma com els percebem.
Deformació del punt
Un
dels defectes que es produeix en el moment de la impressió és el
remosqueig, la deformació en un únic sentit de la forma del punt de
trama. Aquesta es pot produïr en la direcció de la impressió (remosqueix
circumferencial), en sentit lateral (remosqueig lateral) o en tots dos a
la vegada (remosqueig diagonal). Acostuma a anar associada a pressions,
tensions o velocitats incorrectes en algun component de la premsa
d’impressió i es pot corregir reajustant la màquina.
Elements de control i registre en les separacions de color
Les
imatges o tires de control són aquelles que ens aporten dades per
determinar errors durant el procès de reproducció. Hi ha diferents
entitats d’investigació gràfica que presenten models estandarditzats per
controlar la producció:
Aquests gràfics, digitals o físics, en general incorporen camps per verificar:
- UGRA (Associació d’investigació de la industria gràfica) CH
- FOGRA (Institut d’Investigació per a les tècniques de la impressió i la reproducció) DE
- GATF (Fundació tècnica per a les arts gràfiques) US
Aquests gràfics, digitals o físics, en general incorporen camps per verificar:
- L’equilibri de color
- Tons carn i pastel
- Guany de punt
- Percentatge mínim i màxim
- Ajustament de GCR i UCR
- Elements PostScript
La reproducció
de les imatges acostuma a portar marques, senyals o elements de control.
Els elements que tradicionalment s’incorporen a la reproducció són:
- Creus de registre: Fan falta per que les diferents reproduccion de cada una de les tintes bàsiques coincideixin una sobre l’altra en la mateixa posició (registre).
- Cantoneres i línies de plec: Indiquen el format acabat (tamany de paper després de ser refilat). Les línies de plec, indiquen plegats o fendits. A diferència de les de tall, les línies de plec acostumen a ser de traç discontinu.
UF2: Electrografia
La forma impresora es un material fotoconductor susceptible de ser cargado eléctricamente, –cristales de silicio o material complementario– montados sobre una base de plástico.
UF1: Partes de un libro
EL LIBRO
Es
una obra impresa, manuscrita o pintada en una serie de hojas de papel,
pergamino, vitela u otro material, unidas por un lado (es decir,
encuadernadas) y protegidas con tapas, también llamadas cubiertas.
- Sobrecubierta: No todos los libros la tienen, pero es relativamente frecuente.
- Cubierta: se llama también "pasta" es consistente. Constituye el aspecto externo del libro y se extienden por la cubierta, lomo y la contracubierta.
- Lomo: es donde se imprimen los datos de título, número o tomo de una colección, el autor, logotipo de la editorial, etc.
- Guardas: hojas que unen las tapas con el resto del libro.
- Anteportada o Portadilla: va antes de la portada y se pone el título.
- Contraportada: Página par posterior a la portadilla, generalmente blanca.
- Portada: se indican los datos del libro.
- Página de derechos de propiedad o de créditos. Reverso de la portada. Es la página de propiedad literaria o copyright, editor, fechas de las ediciones del libro, reimpresiones, depósito legal, título en original si es una traducción, créditos de diseño, etc.
- Hojas de cortesía o de respeto: folios en blanco que se colocan al principio y al final del libro.
- Cuerpo de la Obra: conjunto de hojas que constituyen el texto del libro.
- Página: Cada una de las hojas con anverso y reverso numerados.
- Prólogo o introducción: Es el texto previo al cuerpo literario de la obra.
- Índice: es una lista ordenada que muestra los capítulos, artículos materias u otros elementos del libro, etc.
- Presentación
- Capítulo
- Bibliografía
- Colofón
- Funda externa
- Biografía: En algunos libros se suele agregar una página con la biografía del autor o ilustrador de la obra.
- Dedicatoria: Es el texto con el cual el autor dedica la obra, se suele colocar en el anverso de la hoja que sigue a la portada. No confundir con dedicatoria autógrafa del autor que es cuando el autor, de su puño y letra, dedica la obra a una persona concreta.
UF2: Injecció de tinta. Tècnica
- En tots els casos, les gotes es carreguen elèctricament i són dirigides cap a un camp elèctric que les dirigeix a la ubicació correcta en el suport.
- Més resolució. Menys velocitat d'impressió
- NO trama tradicional. Varia la quantitat de tinta, major o menor gruix de cada gota ( semblant FM )
- 1er mètode
- Flux continu de gotes de tinta sobre el suport.
- Les zones de contragrafisme s'interposa un camp electromagnètic que desvia les gotes cap al dipòsit.
- Gotes més petites ( 10 micres ). Més resolució ( fins 9600dpi ).
Major rango tonal. - 2on mètode. ( DOD )
- Diposita gotes de tinta només en les zones de contragrafisme
UF2: Injecció de tinta
- Dipositar diminutes gotes de tinta sobre el suport
- Usos: domèstic, oficines, CMYK, gran format, proves digitals, proves ràpides, proves de maquetació, proves d'imatges, proves d'imposició, còpies fotogràfiques
- Velocitat lenta d'impressió. Elevat cost. Curta tirada
lunes, 11 de marzo de 2013
miércoles, 6 de marzo de 2013
UF1: pH
El pH o potencial d'hidrogen és un índex de la mesura de l'acidesa o alcalinitat d'una solució, que és donada per l'activitat dels ions d'hidroni en una solució (H3O+) presents en determinades substàncies. Per tant, és una mesura d'acidesa o alcalinitat. Per a les dissolucions el pH mesura la concentració
d'aquests ions. El pH té una escala que en principi va del 1 al 14, a
la qual el 7 és neutre, els nombres menors de 7 són àcids (i més àcid
com més petit és el nombre), i els majors de 7 són bases (o àlcalis),
més bàsic com més gran és el nombre. El pH s'ha utilitzat universalment
per evitar la manipulació de xifres llargues i complexes.
UF1: Micròmetre
El micròmetre, que també s'anomena cargol o calibre de Palmer o simplement palmer, és un aparell que serveix per a mesurar amb precisió dimensions de l'ordre de mil·lèsimes de mil·límetre. el nom deriva etimològicament de les paraules gregues μικρο (micros, petit) i μετρoν (metron, mesura); el seu funcionament es basa en un cargol micromètric que serveix per a valorar la mida d'un objecte amb gran precisió, en un rang de l'ordre de centèsimes o de mil·lèsimes de mil·límetre, 0,01 mm ó 0,001 mm (micra) respectivament.
L'instrument, d'aspecte similar al d'una falç, es basa en un cargol de pas constant roscat interiorment que en anar girant desplaça un tambor graduat on indica la distància recorreguda linealment pel cargol.
Per procedir amb la mesura posseeix dos extrems que són aproximats mútuament gràcies a un cargol de rosca fina que disposa en el seu contorn d'una escala gravada, la qual pot incorporar un nònius. La longitud màxima mesurable amb el micròmetre d'exteriors és de 25 mm normalment, tot i que també n'hi ha de 0 a 30, sent per tant necessari disposar d'un aparell per a cada rang de mides a mesurar: 0-25 mm, 25-50 mm, 50-75 mm...
A més, sol tenir un sistema per limitar la torsió màxima del cargol, necessari ja que en ser molt fina la rosca no resulta fàcil detectar un excés de força que pogués ser causant d'una disminució en la precisió.
L'instrument, d'aspecte similar al d'una falç, es basa en un cargol de pas constant roscat interiorment que en anar girant desplaça un tambor graduat on indica la distància recorreguda linealment pel cargol.
Per procedir amb la mesura posseeix dos extrems que són aproximats mútuament gràcies a un cargol de rosca fina que disposa en el seu contorn d'una escala gravada, la qual pot incorporar un nònius. La longitud màxima mesurable amb el micròmetre d'exteriors és de 25 mm normalment, tot i que també n'hi ha de 0 a 30, sent per tant necessari disposar d'un aparell per a cada rang de mides a mesurar: 0-25 mm, 25-50 mm, 50-75 mm...
A més, sol tenir un sistema per limitar la torsió màxima del cargol, necessari ja que en ser molt fina la rosca no resulta fàcil detectar un excés de força que pogués ser causant d'una disminució en la precisió.
UF1: Opacitat i Transparència
Opacitat i transparència
L'hem vist que quan la llum incideix en un objecte, és reflectida, transmesa o absorbida. A
els raigs paral · lels que són reflectits o transmesos se'ls crida reflectits o transmesos
especularment. La llum que és dispersada abans de ser reflectida o transmesa, es diu que és
reflectida o transmesa difusament. La part de llum que es reflecteix especularment determina la brillantor d'un full de paper, mentre que la part que es reflecteix difusament s'utilitza per
determinar el color i la blancor. Finalment, la part de la llum que es transmet determina la
opacitat i la transparència.
Transparència del paper
Quan un paper no dispersa la llum que passa a través d'ell, és transparent i es té una
clara visió de qualsevol objecte que es trobi sota el paper, sense importar la distància a la
que es localitzi. D'altra banda, si el paper té alguna tendència a dispersar la llum, la
transparència variarà d'acord amb la distància que hi hagi entre l'objecte i el paper. una
mesura real de la transparència, és la relació entre la transmitància paral · lela o especular i la
transmitància total de la llum. La transmitància és la proporció de la llum incident que és
transmesa per una superfície translúcida.
Opacitat del paper
Un paper opac és aquell que impedeix el pas de la llum a través d'ell, com a exemples de paper
opac tenim el paper negre amb què s'emboliquen les pel · lícules fotogràfiques i la majoria de
els cartrons. No obstant això, s'aplica el terme de paper opac amb llibertat a molts papers,
per exemple, el paper opac per a llibres, que té una opacitat del 90%, i el paper opac per
embolcall de pa que té una opacitat baixa del 60%. L'opacitat és una propietat
important en els papers per impressió i escriptura, pel que generalment forma part de
seves especificacions.
L'hem vist que quan la llum incideix en un objecte, és reflectida, transmesa o absorbida. A
els raigs paral · lels que són reflectits o transmesos se'ls crida reflectits o transmesos
especularment. La llum que és dispersada abans de ser reflectida o transmesa, es diu que és
reflectida o transmesa difusament. La part de llum que es reflecteix especularment determina la brillantor d'un full de paper, mentre que la part que es reflecteix difusament s'utilitza per
determinar el color i la blancor. Finalment, la part de la llum que es transmet determina la
opacitat i la transparència.
Transparència del paper
Quan un paper no dispersa la llum que passa a través d'ell, és transparent i es té una
clara visió de qualsevol objecte que es trobi sota el paper, sense importar la distància a la
que es localitzi. D'altra banda, si el paper té alguna tendència a dispersar la llum, la
transparència variarà d'acord amb la distància que hi hagi entre l'objecte i el paper. una
mesura real de la transparència, és la relació entre la transmitància paral · lela o especular i la
transmitància total de la llum. La transmitància és la proporció de la llum incident que és
transmesa per una superfície translúcida.
Opacitat del paper
Un paper opac és aquell que impedeix el pas de la llum a través d'ell, com a exemples de paper
opac tenim el paper negre amb què s'emboliquen les pel · lícules fotogràfiques i la majoria de
els cartrons. No obstant això, s'aplica el terme de paper opac amb llibertat a molts papers,
per exemple, el paper opac per a llibres, que té una opacitat del 90%, i el paper opac per
embolcall de pa que té una opacitat baixa del 60%. L'opacitat és una propietat
important en els papers per impressió i escriptura, pel que generalment forma part de
seves especificacions.
UF1: Microscopi
Paper encapado per impressió, disgregat per agitació i tenyit amb colorant Graff C. S'observen la majoria de les fibres curtes de color indi blavós que indiquen polpa química blanquejada, alguinas poques fibres curtes de color groc pròpies dels processos d'alt rendiment possiblement quimimecánicas i una traqueida groga també de quimimecánica. El fragment fosc de forma laminar és part del encapado.
UF1: Fibra
Direcció de la fibra
La direcció de les fibres és important perquè és un dels factors que determina la resistència del paper. Ara bé en l'elaboració del paper a mà, artesanal, les fibres no tenen cap direcció predeterminada, en treure el motlle de l'aigua carregat de la pasta normalment es mou mitjançant petites sacsejades perquè elimini l'aigua i distribueixi uniformement les fibres, aquests petits tocs són els que donant lloc a que les fibres prenguin diferents direccions i això és l'explicació de perquè el paper artesanal és molt resistent. Adquireix màxima resistència en totes direccions.
La direcció de les fibres és important perquè és un dels factors que determina la resistència del paper. Ara bé en l'elaboració del paper a mà, artesanal, les fibres no tenen cap direcció predeterminada, en treure el motlle de l'aigua carregat de la pasta normalment es mou mitjançant petites sacsejades perquè elimini l'aigua i distribueixi uniformement les fibres, aquests petits tocs són els que donant lloc a que les fibres prenguin diferents direccions i això és l'explicació de perquè el paper artesanal és molt resistent. Adquireix màxima resistència en totes direccions.
UF1: Densitometre
FUNCIONAMENT
El densitòmetre és bàsicament una font de llum que apunta a una cel · la fotoelèctrica, que determina la densitat de la mostra a partir de diferències en les lectures. Els densitòmetres moderns tenen més electrònica integrada per millorar les lectures.
TIPUS
Densitòmetres per transmissió, que mesuren materials transparents.
Densitòmetres per reflexió, que mesuren la llum reflectida des d'una superfície.
Alguns tipus de densitòmetres, especialment alguns fabricats a Alemanya, tenen la capacitat de realitzar dos tipus de mesura, només cal seleccionar un interruptor.
USOS
FOTOGRAFIA
Es pot utilitzar en fotografia per mesurar la densitat dels negatius i per mesurar la saturació de la impressió resultant. Aquests mesuraments li permeten a un fotògraf, treballant amb proves de contacte, determinar el tipus de paper correcte i el temps d'exposició correcte per a una determinada fotografia. Quan els papers i la cambra fosca s'han calibrat, s'obtindran impressions excel · lents, des del primer intent, de negatius mesurats prèviament.
IMPRESSIÓ
Els densitòmetres són també utilitzats per professionals en impressió per determinar si la saturació dels colors de les impressions satisfan els requeriments del producte final.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)